Hola a tots i a totes!
Ja era hora que escrigués alguna cosa! Aquest mes he tingut el blog una mica de banda, ja que no he tingut gaire temps d'escriure, però això no vol dir que no hagi pensat en vosaltres eh? Cada dia pens en alguns o altres. Encara que sembli una contradicció, la distància de casa fa que hi estiguis molt proper. I la veritat és que ara, durant el temps de Pasqua, més d'un ens ha deixat amb les dents ben llargues, que si panades per amunt i panades per avall, i nosaltres que no n'hem pogut menjar cap ni una!
Dilluns fou el primer dia que vaig dormir a casa després d'una setmana al nord de Camerún, allà devora el llac Txad (encara que aquí no hi hagi pogut arribar). En Jordi Mas m'havia convidat a visitar casa seva, a un poble anomenat Makary, i jo hi he anat amb encantat. Està relativament aprop de Zamay, crec que uns 300 km, però és una cosa completament distinta! Diuen que Camerun és una Àfrica en petit, ja que tots els climes del continent es troben concentrats dins aquest país. Doncs és ben veritat, no m'imagin com serà el sud, que el tenim a més de 1300 km!
Allà dalt canvia tot; el clima, el paisatge, la vegetació, l'arquitectura, la cultura i fins i tot la moneda, que als mercats utilitzen amb bastanta freqüència la moneda de Nigèria degut a la seva proximitat amb aquest altre país. El que més m'ha agradat ha estat la construccó de les cases, que són com uns cubs de fang. Al sostre no hi posen palla, sinó que simplement tenen unes bigues de fusta, i ho tapen de fang. Són molt boniques, i a més es veu que són una mica més fresques.
El que no m'ha agradat tant ha estat el clima; quina calor tu! Dins l'habitació el termòmetre marcava 42 graus! Això vol dir que defora 48 o 50 i tot lo dia ben banyat de suor. Doncs degut a aquesta calor, no he fet gaire turisme, ja que no venia molt de gust estar per defora. Amb en Jordi hem fet alguna passetjada de bon dematí i els horabaixes a partir de les 4, fins els pobles veins, a veure algun mercat, un riu... Ha estat molt interessant, i més amb un guia com en Jordi, que no en podria tenir un de millor. Ell va néixer a La Garriga, però amb els 50 anys que duu al Camerún, es podria dir que és de Makary.
De camí hem passat per el parc de Waza, un dels més importants i grans de tot Àfrica, on diuen que hi ha lleons i elefants, però jo n'he vist cap. No me puc queixar, almenys he vist monees, i com no podia ser d'una altra manera he pensat amb alguna neboda (que no, que no te'n duré cap de monea Cinta, t'hauràs de contentar amb alguna foto). També he vist girafes! Quina passada! Són molt grans i per poder-les veure bé no has de fer cap moviment brusc, per què sinó parteixen corrents.
Idò després d'aquest petit parèntesis d'una setmana, he tornat a casa, a Zamay, i he estat molt content de tornar a un lloc on la gent me coneix i no me troba un estrany. Fins i tot pareix que els he trobat a faltar! L'horabaixa, en arribar vaig anar a ca'n Simon, el bibliotecari. Beguérem un poc de bil-bil i me va presentar el seu fill, que no el coneixia ja que només té un mes. També parlarem per ja començar a fer feina a la biblioteca l'abans possible, que el temps corre i no s'atura. Per aquest mateix motiu hem decidit fer tres dies a la setmana en lloc de dos com haviem plantejat al principi. Els dies seràn els dimarts, els dijous i els dissabtes.
Doncs tal i com varem quedar, ahir dimarts començarem les activitas de la biblioteca, però una mica d'aquella manera, ja que en Simon no va poder venir. És a dir, que ahir no el vaig poder assessorar gaire... Amb això que me vaig haver d'arreglar amb una mica d'ajuda d'una mamà me va traduir al fulfuldé.
Com que sempre hem de trobar el costat positiu a les coses, ha anat bé que no vingués ja que un dels objectius que donava més importància a la primera sessió era que s'acostuméssin a jo. Com que en Simon no hi era i varen estar tot el temps amb el nassara (l'home blanc), ho féren a la força.
Aprenguérem a dir fulla, flor i arbre en françès, i després ells en féren un dibuix ben bonic. He plantejat aquesta activitat a la primera sessió per conèixer quin és el seu nivell per exemple alhora d'agafar els colors, si pinten el que ells volen o el que vol la mà. D'aquesta manera podrem diversificar les activitats segons el seu nivell durant les properes sessions.
Ja veurem com anirà, com ja he dit ha començat amb més dificultats de les esperades, però ens n'hem ensortit amb èxit, i esper que sigui així fins al final, això sí, amb en Simon.
Per acabar diré que l'altre diumenge la tia Joana i jo estàrem molt contents de poder xerrar amb la família. No poguérem xerrar amb tots perque som una burrada, però ja va bastar, i gairebé no dormirem de l'emoció. Fou molt tendre escoltar en Pauet nostro dir: “Conco, demà vendràs a jugar a ca nostra?” No Pau, demà encara no podré venir, però aquest estiu jugarem tot el que vulguis i farem sa rentadora amb tu i en Jordi, en pots estar ben segur!
Ara que he descobert això de poder xerrar per l'internet ho podrem fer amb molta més facilitat (i molt més barat). Les noves tecnologies són una passada, però les han de saber utilitzar. Amb en Xavi Parrec, en Miquel Àngel i en Toni Prim, ho varem provar uns dies abans i no varem saber fer, i la veritat és que me vaig quedar ben amb les ganes i qüasi no vaig poder dormir de la frustració! Una abraçada per vosaltres, i amem si el proper pic ens surt.
També una abraçada ben grossa per tots els altres amics, també una ben grossa a tota la família i fins ben aviat, que de cada pic queda menys!
Aquí vos deixo un parell de fotos per fer-vos partíceps de l'excursió a Makary:
Ja era hora que escrigués alguna cosa! Aquest mes he tingut el blog una mica de banda, ja que no he tingut gaire temps d'escriure, però això no vol dir que no hagi pensat en vosaltres eh? Cada dia pens en alguns o altres. Encara que sembli una contradicció, la distància de casa fa que hi estiguis molt proper. I la veritat és que ara, durant el temps de Pasqua, més d'un ens ha deixat amb les dents ben llargues, que si panades per amunt i panades per avall, i nosaltres que no n'hem pogut menjar cap ni una!
Dilluns fou el primer dia que vaig dormir a casa després d'una setmana al nord de Camerún, allà devora el llac Txad (encara que aquí no hi hagi pogut arribar). En Jordi Mas m'havia convidat a visitar casa seva, a un poble anomenat Makary, i jo hi he anat amb encantat. Està relativament aprop de Zamay, crec que uns 300 km, però és una cosa completament distinta! Diuen que Camerun és una Àfrica en petit, ja que tots els climes del continent es troben concentrats dins aquest país. Doncs és ben veritat, no m'imagin com serà el sud, que el tenim a més de 1300 km!
Allà dalt canvia tot; el clima, el paisatge, la vegetació, l'arquitectura, la cultura i fins i tot la moneda, que als mercats utilitzen amb bastanta freqüència la moneda de Nigèria degut a la seva proximitat amb aquest altre país. El que més m'ha agradat ha estat la construccó de les cases, que són com uns cubs de fang. Al sostre no hi posen palla, sinó que simplement tenen unes bigues de fusta, i ho tapen de fang. Són molt boniques, i a més es veu que són una mica més fresques.
El que no m'ha agradat tant ha estat el clima; quina calor tu! Dins l'habitació el termòmetre marcava 42 graus! Això vol dir que defora 48 o 50 i tot lo dia ben banyat de suor. Doncs degut a aquesta calor, no he fet gaire turisme, ja que no venia molt de gust estar per defora. Amb en Jordi hem fet alguna passetjada de bon dematí i els horabaixes a partir de les 4, fins els pobles veins, a veure algun mercat, un riu... Ha estat molt interessant, i més amb un guia com en Jordi, que no en podria tenir un de millor. Ell va néixer a La Garriga, però amb els 50 anys que duu al Camerún, es podria dir que és de Makary.
De camí hem passat per el parc de Waza, un dels més importants i grans de tot Àfrica, on diuen que hi ha lleons i elefants, però jo n'he vist cap. No me puc queixar, almenys he vist monees, i com no podia ser d'una altra manera he pensat amb alguna neboda (que no, que no te'n duré cap de monea Cinta, t'hauràs de contentar amb alguna foto). També he vist girafes! Quina passada! Són molt grans i per poder-les veure bé no has de fer cap moviment brusc, per què sinó parteixen corrents.
Idò després d'aquest petit parèntesis d'una setmana, he tornat a casa, a Zamay, i he estat molt content de tornar a un lloc on la gent me coneix i no me troba un estrany. Fins i tot pareix que els he trobat a faltar! L'horabaixa, en arribar vaig anar a ca'n Simon, el bibliotecari. Beguérem un poc de bil-bil i me va presentar el seu fill, que no el coneixia ja que només té un mes. També parlarem per ja començar a fer feina a la biblioteca l'abans possible, que el temps corre i no s'atura. Per aquest mateix motiu hem decidit fer tres dies a la setmana en lloc de dos com haviem plantejat al principi. Els dies seràn els dimarts, els dijous i els dissabtes.
Doncs tal i com varem quedar, ahir dimarts començarem les activitas de la biblioteca, però una mica d'aquella manera, ja que en Simon no va poder venir. És a dir, que ahir no el vaig poder assessorar gaire... Amb això que me vaig haver d'arreglar amb una mica d'ajuda d'una mamà me va traduir al fulfuldé.
Com que sempre hem de trobar el costat positiu a les coses, ha anat bé que no vingués ja que un dels objectius que donava més importància a la primera sessió era que s'acostuméssin a jo. Com que en Simon no hi era i varen estar tot el temps amb el nassara (l'home blanc), ho féren a la força.
Aprenguérem a dir fulla, flor i arbre en françès, i després ells en féren un dibuix ben bonic. He plantejat aquesta activitat a la primera sessió per conèixer quin és el seu nivell per exemple alhora d'agafar els colors, si pinten el que ells volen o el que vol la mà. D'aquesta manera podrem diversificar les activitats segons el seu nivell durant les properes sessions.
Ja veurem com anirà, com ja he dit ha començat amb més dificultats de les esperades, però ens n'hem ensortit amb èxit, i esper que sigui així fins al final, això sí, amb en Simon.
Per acabar diré que l'altre diumenge la tia Joana i jo estàrem molt contents de poder xerrar amb la família. No poguérem xerrar amb tots perque som una burrada, però ja va bastar, i gairebé no dormirem de l'emoció. Fou molt tendre escoltar en Pauet nostro dir: “Conco, demà vendràs a jugar a ca nostra?” No Pau, demà encara no podré venir, però aquest estiu jugarem tot el que vulguis i farem sa rentadora amb tu i en Jordi, en pots estar ben segur!
Ara que he descobert això de poder xerrar per l'internet ho podrem fer amb molta més facilitat (i molt més barat). Les noves tecnologies són una passada, però les han de saber utilitzar. Amb en Xavi Parrec, en Miquel Àngel i en Toni Prim, ho varem provar uns dies abans i no varem saber fer, i la veritat és que me vaig quedar ben amb les ganes i qüasi no vaig poder dormir de la frustració! Una abraçada per vosaltres, i amem si el proper pic ens surt.
També una abraçada ben grossa per tots els altres amics, també una ben grossa a tota la família i fins ben aviat, que de cada pic queda menys!
Aquí vos deixo un parell de fotos per fer-vos partíceps de l'excursió a Makary:
La primera és un regal per na Cinteta. Au gès una monea!
En Jordi “en su salsa”:
L'altra banda del riu ja és el Txad i esper poder-hi anar algun dia:
El mercat de Mada, on igual que els altres pobles del voltant la moneda més utilitzada és la nigeriana:
Aquí teniu les cases de fang amb els seus petits habitants...
I no pot faltar la foto típica dels guiris quan són de viatge: la posta de sol
Leia Mais…
