josep a camerun

Hola a tots i a totes un altre cop!
Després de ses renyades que he rebut per part d'algunes persones, sobretot germanes, per lo molt que m'havia torbat en escriure el darrer pic, ara he anat més aviat, i així no passau tanta pena...
Aquest mes de març ha estat un mes amb moltes festes i cel·lebracions; la festa del dia Internacional de la Dona, el 8 de març, el meu sant i l'aniversari de la meva tia, que és el mateix dia, ho celebràrem amb una gran festa, i això que encara no ha acabat i queda celebrar el meu aniversari!
El dia de la Dona ho celebràrem “a lo grande” a la comunitat, amb totes les dones del poble i dels voltants. Vàrem fer distintes activitats durant tota la setmana, i també el diumenge.
Els drets de la dona és un tema que s'ha de treballar molt aquí, ja que la gran majoria no tenen consciència dels seus drets i el sida, el matrimonis forçats i poligàmics aquí estàn a la ordre del dia. La gent és molt maxista, sobretot al nord de Cameroun, i la dona es troba en el darrer escaló de la societat. Per això s'ha de treballar fort aquest tema, sobretot amb les futures generacions, a les escoles, ja que la gent gran dificílment canviaran de parer i d'opinió, però queda l'esperança dels més petits, que l'endemà seràn els que formaran la societat.
Degut a que els drets de la dona són una de les prioritats de les missioneres de Zamay, són elles les més beneficiades de les activitats que es fan a la comunitat: xerrades de sida, de nutrició per als infants, dels drets que tenen, se les ensenya a fer coses com cosir, o fer pa, per tal de que després puguin guanyar alguns doblers al mercat venent alguna coseta... La veritat és que sa Tia Joana, na Ximena i na Nyimi, que ara mateix són les meves companyes "de pis" fan una graan feina. Però com he dit abans, encara queda molt per fer...
Ara xerrarem un poc d'en Josep, aquest que escriu tan poc al blog (jeje). Jo estic continuant amb les activitats d'Educació Física, però el darrer dia ho vaig fer d'una manera diferent, degut a que hi ha dies que vé qui vol, independentment de si els toca o no. Abans mirava de dividir-los per grups, però vaig provar de fer una altra cosa: treball per grups d'edats al mateix moment: primer arribàren un bon grapat d'al·lots i al·lotes per jugar a Handbol. Després d'una estona de jugar, se varen acumular a un racó un bon grup de petits, però com que no poden jugar amb els més grans, i tampoc els volia deixar sense jugar. Per això vaig deixar els grans (que tanmateix se'n desfeien ben bé tot sols) i amb una corda varem començar amb els petits. Va ser molt divertit, i pareixia que havien saltat a la corda tota la vida! Aquests aprenen súper aviat! I com és lògic, i amb la novetat, els més grans també s'hi varen apuntar.
També vos xerrarré del recull de contes que estic intentant fer. En tenc un bon grapat, alomillor 3 o 4 que valen la pena, però com diuen els castellans “mas vale pácaro en mano que sientos volando”, i només en tenc un d'acabat, és a dir traduit al francès i a la llengua original de la persona que el va contar. És molta feina, però quan hi ha un bon conte és un gustasso. Els que m'agraden més són les fàbules, és a dir, que els protagonistes són els animals. Els més comuns són l'esquirol, la granota, el lleó, l'ocell... i normalment cada animal té les mateixes caracterítiques en els distints contes, per exemple, l'esquirol sempre mira de passar-se de llest, però acaba rebent una lliçó.
Bé, amb això ja me despediré. Esper que hagueu disfrutat, i esper el proper pic no torbar-me tant a escriure...
Ah! Avui no he posat fotos per què no he tengut temps de seleccionar-ne, el proper pic en posaré algunes més.