josep a camerun

Hola estimats i estimades. Començ a escriure una mica sorprès, estupefacte i flipat ja que avui vespre hem tingut a la comunitat una visita inesperada i sorprenent: ha vengut un lleó! No l'hem vist ja que ha estat a la matinada, però si hem vist les seves petjades que ho testimonien. Com m'hagués agradat veure'l! això si, ben amagat i sense que ell me vegés! Les petjades són ben clares per què es veu que ha vingut després d'una bona pluja, i és que ja ha començat l'època de plujes aquí al nord de Cameroun.

Ja no fa tanta calor, i que plogui és molt important, ja que només ho fa durant uns dos mesos a l'any, i és el temps en què tothom aprofita per fer feina al camp i sembrar. Quan surto a fer una volta en bici pel poble és guapo veure totes les famílies senceres que hi fan feina: les dones sembren el mil, sempre amb el petit a l'esquena, amb els infants més grans que també l'ajuden, els homes llauren amb un ase; ells duen l'arada i un infant es posa davant per fer caminar la bèstia... Com podeu llegir és tota la família sencera la que s'implica en la feina, ja que han de tenir per menjar durant tot l'any, i és precisament aquesta feina la que els ho dóna.
Jo els dic: laleko, laleko, laleko! què vol dir alguna cosa així com coratge, ànims o bona feina en fulfuldé, i ells me contesten: Usseko, usseko, que vol dir gràcies.
Fent aquestes passejades en bici sempre em trobo amb els veïns i amics del quartier (barri), aquí els teniu, que sempre que me veuen vénen corrents a dónar-me la mà per saludar-me, i me diuen l'únic que saben dir en francès: Bon jour ma soeur! Jo els contest: no, ma soeur no! apellez moi Messieur o Josep, pas ma soeur! Però com que no entenen ni papa de francès, quan hi torno me continuen dient ma soeur...

El fet que tothom treballi al camp repercuteix també en les activitats de la missió, ja que en qüestió d'activitats queda bastant aturada. Les dones ja no vénen, els homes tampoc i també per desgràcia els nins de la biblioteca aquesta setmana han començat a faltar. Les dues setmanes passades i dimarts, en tenguérem bastants i en Simon els recordà per venir dijous, i un va dir: jo no vendré, que he d'anar al camp a estirar s'ase.
Per tant les activitats queden aturades, però no la feina. En Simon, que té moltes ganes d'aprendre i se mostra ben motivat, ve gairebé cada horabaixa i preparam el que podrà fer durant l'any que ve. He de dir que realitzar aquest monitoratge me costa una mica, i a vegades em demano si ho faig bé, si el que li enseny i proposo li servirà de cara a l'any que ve per fer-ho ell tot sol, que és realment el que vull aconseguir.
Tal i com teniem planejat, una vegada arribat de Makary, treballarem el tema dels arbres i les seves fulles. Per començar sortirem a passejar per cercar fulles, amb l'objectiu de fomentar el respecte cap als vegetals, i també per què puguin observar els distints tipus de fulles; grosses, petites, verdes, grogues... Per això les classificarem tots junts. El proper dia les dibuixàrem i també en férem un collage. Un altre dia varem contar un conte tradicional africà: “la selva encantada” i després dibuixàrem uns grans arbres en uns murals que simulaven aquesta gran selva. Els infants els pintaren, i per fer-ne les fulles, tots i totes marcàren la seva mà en un paper, la pintàren i després de retallar-la les aferràrem a les branques dels arbres. Al final va quedar un mural ben guapo!
I sense adonar-me'n el temps a Zamay s'acaba! D'aquí a poc més d'una setmana aniré cap al sud, que el 22 arriba l'amic Joanot! Va ser una gran al·legria quan me va dir que volia venir, i gràcies a això voltarem unes dues setmanes, fins l'arribada del tio Biel, que arriba dia 5 de juny. He pensat que anirem a la platja, al Mont-Cameroun (la muntanya més alta d'Àfrica central i occidental), ara, no sé si la pujarem ja que el temps, els diners i la condició física ens ho han de permetre... i també veurem la final de la Champions League! i a que no sabeu on? doncs a Nkongsamba, el poble natal d'en Samuel Eto'o! Serà molt divertit, guanyem o perdem serà una gran festa i segur que ens ho passarem molt bé. Ja vos ho contaré tot en el proper escrit...
Una abraçada ben grossa a totes i tots, sobretot al tio Mateu i sa tia Coloma, i fins ben aviat!