dilluns, 12 de gener del 2009

Des d'un raco de per Suïssa

Hola a tots!

Escric aquestes paraules des d'un hotel petit i barato que està a uns 3 km de l'aeroport de Zurich, on per tot hi ha neu i malgrat això no hi ha hagut cap retard (com a altres llocs que ja sabeu...).
Ara mateix escric això en un estat més o menys tranquil dins lo que cap, però avui he tengut un dels moments més estressants de la meva vida, ja que per poc me deix la càmera de fer fotos a dins es cotxe de mumpare!!! Per poc que no podeu veure totes ses fotos des viatge més important de la meva vida, i per poc les meves espectatives de fotògraf aventurer se'n van al garete, com diuen alguns!! Uffffff quin respir!! Gràcies mumpare i gràcies mumare, que menys mal que vos n'heu adonat a temps, ai si no fos per voltros...!!
I ara me'n vaig a pegar una dutxa d'aquestes de campeonat, i després a sa barra des bar a fer una cervesseta ben tranquilament tot gaudint de la soledat i repassant (o oblidant) els fets d'avui.
Demà dematí me toca anar a s'aeroport a agafar s'altre avió, i ja vos diré coses des de Yaoundé, si puc, clar.
Una abraçada ben grossa a tots i totes!!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Josep!!!

Me pareix que som es primer des principat...

El dia de Reis nevava a piñón. Vam anar al Casino a veure com guanyava el Barça i a fer-te un petit remember particular i càlid.

Van venir de cop mogollón d'imatges, records, rialles, cagumdéus i somriures d'ulls... que mai s'esborraran Pep. I te trobarem a faltar.
Ara, casualment, hi ha una exposició de fotos d'algú amb esperit aventurer. Dues frases expliquen la seva filosofia:
"Caminante son tus huellas el camino y nada más..." d'en Machado i
"Una pedra en el camino me enseñó que mi camino era rodar y rodar" d'en Juan Ramon Jiménez

Disfruta la teva llibertat i manten-te nin, que no veas tot lo nou que t'espera.

Guapo!


Olora...

12 de gener del 2009, a les 23:52
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari. 13 de gener del 2009, a les 17:48
Anònim ha dit...

bones!
aquesta "O" d'aqui a dalt es un prova perque,jo,na Cinta no tenc ni idea de blogs!i mira que es raro!!
ja me enterat de lo de sa camara, menos mal que sa padrina se va enterar!!xD
sa padrina està una mica tristona però avui le anada a fer companyia xk estic un poc xunga de panxa...i no he anat a escola =D
ayyyy es Conco...com t'enyorerem!!procura no menjarte es panamboli de els altres nens que se k ho fas molt be!xD
procurere venir molt per es blogs per saber noticies teves.
be senyor... cuide't MOLT i no agafis res xungo ehhh!
desde santa eugènia besotesx10 i tmb per sa tia!!
t'stima Cinteta!=D (i familia)

13 de gener del 2009, a les 18:03
Anònim ha dit...

Bon viatge!

"Qui llegeix molt i viatja molt, veu molt i sap molt". (ara no record qui ho va dir, això...). Podria ser un lema des futur club literari!

Bel (de Randa)

14 de gener del 2009, a les 19:07
llunaplena ha dit...

Com va guapo?
Me n`alegro que les coses te vagin tan bé i que estiguis tan animat per fer aquest viatje. Segur què marcarà un antes i un después.
Obre molt els ulls i disfruta de cada un dels instants viscuts.
Et desig lo millor!!!!
Ah! estic embarassada... d`aqui un mes ja contarem amb una persona més en aquest món, es diu Albert.
Besitos i cuida`t.
Stella

17 de gener del 2009, a les 13:45
Anònim ha dit...

hola Josep, esteim aquí a ca nostra beguent una xocolata calenta, ha vingut En Joan, N'Eduardo, Na Jacinta, En Tomeu - Iolanda etc, hem vist a mumpare en sa Carrossa, i anava de "hip-hopero" , i tú que tal ?, T'enviam una abraçada
Maria Antònia

18 de gener del 2009, a les 17:59
Anònim ha dit...

Hola Josep, som na Carme, sa metgessa de Sta Eugènia. Els-hi he demanat als teus pares cóm contactar amb tú. He llegit els teus relats i veig que estás entussiasmat. Ben segur que aquesta será una de les grans experiències de la teva vida. Te voldria demanar un favor i només si te resulta fàcil, i es saber si per aquesta zona del Camerun tenen coneixement o experiència de treballar amb el sistema de microcrèdits. I, si fos així, com ho valora la comunitat. L'experiència a nivell de tot el món es sobretot amb petits projectes locals,casi sempre per petits grups de dones,i que reverteixen els beneficis que obtenen en educació i alimentació per les seves famílies.

Molt d'ànims, saps que no estás sol

Una abraçada

Carme

13 de febrer del 2009, a les 18:26

Publica un comentari a l'entrada

Fes un comentari