diumenge, 25 de gener de 2009

LA VIE À ZAMAY

Fa devers una setmana que estic en aquest poble del nord de Cameroun, i pens que ja m'hi començ a adaptar i la gent me comença a conèixer, sobretot els que passen per la comunitat. Més ben dit, crec que me començ a adaptar a la vida de la comunitat, per què al poble un matí va quedar demostrat que me queden anys llum. Va ser quan vaig dir: va, me'n a fer una volta per poble tot sol per passejar sol. Va ser un desastre, me vaig sentir com un gran guiri, o pitjor encara, com El guiri del poble. També hi va fer molt les pintes que portava; uns pantalons curts per sobre dels genolls, la càmera de fer fotos, que no és precisament petita, i lo pitjor de tot, un gran capell per tapar-me del sol. Vaig sortir tot decidit, al menys al principi, per què a mesura que anava caminant, les meves passes anàven tornant més dubitatives, sobretot quan vaig passar per davant d'uns obrers i d'un grup que descansava a la manera africana davall un arbre.

Un d'aquells obrers me va dir en foulfouldé alguna cosa així com; ei tio! deixa'm aquest capell tan gros que tens, que tu no fas res i jo estic aquí currant com “un negre” al sol i suant la pell... I aquí va ser quan va venir la humillació, tots els que hi havia al costat, que no eren pocs varen esclatar a riure. Jo amb una mitja rialla d'estúpid, d'aquestes de que no saps que dir ni que fer, vaig partir dient lo que sabia en el seu idioma. Va resultar que vaig triar un mal dia per sortir tot sol, ja que era el dia en què tothom es posa fi amb el bil-bil (la cervesa que fan allà), i jo, vaig ser blanc fàcil de les burles.
Menys mal que hi va haver alguna cosa positiva en aquesta passejada. Me vaig trobar un padrí que se veu que me coneixia, me va voler acompanyar una estona, i fins i tot me va convidar a casa seva, per mostrar-me les seves cabres i altres possessions. Per suposat el vaig fotografiar...
Després d'aquesta, han vingut altres caminades no tan còmiques, sino una mica més normals, deu ser per què la gent ja es comença a acostumar a la meva presència. Com a resultat m'han convidat a beure cervessa dins les cabanyes, he vist com es fa un llit de bambú, i he tastat com unes croquetes que fan al carrer, que són molt bones.
El clima aquí és molt calurós, i això que diuen que és l'hivern. Però la calor no és el més molest, sino la sequedat que hi ha, que me deixa el nas ple de ferides interiors degut a la molta pols que hi ha, sobretot en els dies de vent, com avui i els llavis ben tallats. Aquí me'n he adonat de lo finets que tenim la pell els europeus.
I ja he'm posat data amb la gent del poble per netejar un tros de terra que ens servirà com a poliesportiu per començar a fer les activitats d'Educació Física. Ja veurem com anirà, ja tenc tema per el proper escrit: el taller d'Educació Física. Tots els del gremi estau ben convidats a llegir-lo, per què segurament necessitaré assessorament.

Una abraçada ben gran a tots i cada una de les persones que heu perdut el temps llegint xorrades, i a les que no per suposat que també.
Useko, useko, useko, useko ma jur

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Josep!!!

És meravellós llegir-te.
Me dibuixes aquell somriure de saber que ets tu el que viu les aventures que expliques, i imaginar-te passejant amb es capell pel poble és la bomba!
Aquí se te troba a faltar, però és lo que hi ha...

Un beso grande guapo!

25 de gener de 2009, a les 21:15
Anònim ha dit...

hola, quina alegria tornar-te a llegir, la setmana és fa un poc llarga sense tenir noticies teves.
Puc veure que t'has integrat "be", a poc a poc que fa relativament poc que t'has instalat allà i s'hi han d'habituar.
Seguir les teves aventures son sempre marevelloses i super interesants.
No se si algú ja t'ho ha comunicat però el teu Barça està imparable i ahir el mallorqueta va guanyar al vàlència per 3 gols a un, ja era hora.
quan he lliguit aquesta aventura i sentir com ho vius m'ha vingut el cap aquest poema que ben segur que te l'aplicaràs
"Estima la bellesa que ´'envolta
i que se't dóna clara i generosa,
i en tu i per tu estima també els altes
que d'aquests dos amors te'n pervindrà
l'harmonia i, tal volta, la grandesa"

no se que vol dir aquesta despedia que fas però de segur vinguent de tu no pot esser més que super carinyosa, per això també aqui et deim useko, useko ma jur.
Molts molts molts de petons a tu i al tia Joana.
t'Estim. Jacinta

26 de gener de 2009, a les 17:18
Anònim ha dit...

ei! conco! soc na Cinteta!
k tal per allà? vaig k te va super be!m'en alegro!he pensat k t'agradaria saber que en jordi i en pau s'han tallat els cabells casi a rape xD!! Fa una estona han vengut sa padrina i es padri i han llegit els teus escrits: el padri li feia gracia el que posaves i sa padrina estava tota concentrada llegint=D tot dos t'enyoren moltissim!!
i noltros tmb!
molt de besotes i una abarçada molt forta a tot dos (tia joana inclosa)!!(L)
cinta!

26 de gener de 2009, a les 20:29
Xavier Llabrés ha dit...

Uep!!! Com va tiu!! Segons que només te pot passar a tu, jejejeje.

Estic content que tot te vagi bé, i sort amb el teu projecte de poliesportiu. Per cert, si vols que funcioni el primer que has de fer és penjar un foto de Eto'o (actual "pichichi" de la lliga)

Bonda!!

27 de gener de 2009, a les 21:11

Publica un comentari a l'entrada

Fes un comentari