dimecres, 28 de gener del 2009

Primer dia d'Educació Física


hola a tots i a totes!!!

Ja torn a ser per aquí, i és per contar-vos novetats, aquest cop ja d'un poc de feina, que per això he anat fins aquí, i ja toca, no? Per què com podeu observar, el subtítol del blog es titula experiències d'un mestre a Camerún, i fins ara d'experiències docents n'he explicades ben poques.

Donçs si, ja he començat amb aquest trui, i per suposat un poc d'aquella manera, que és una mica impossible que les coses aquí vagin bé a la primera, ja que els infants parlen el foulfouldé i ben poc el françès, i molts no tenen la costum d'anar a escola, però per suposat que es fa tot el possible per què les coses surtin bé.

El primer dia que haviem de començar, estava previst preparar un terreny per poder jugar amb unes mínimes condicions, per això els vàrem avisar que portéssin alguna eina per cavar. La repercusió va ser espectacular, varen venir els convocats i els no convocats, tots amb una eina. Amb mitja hora el terreny va estar fora herbes i fora els tres petits arbres que hi havia pel mig i feien nosa. Quines ganes de jugar que tenien!

Va ser una mica caòtic, ja que la sessió que m'havia preparat era per uns 25 o 30 nins i nines, però com ja he dit abans, es presentàren petits i grans. Tal vegada eren 50 o 60, i va ser quan vaig decidir fer grups per edats, i distribuir-los en els distints dies de la setmana. Però companys, això es Africa, i les coses funcionen d'una altra manera. Cada dia es presenta tot el poble per jugar, independentment de si els toca ahir, avui, demà o passat demà.

De moment, i en teoria, els dilluns, que és dia de mercat i això és sagrat, no hi ha activitats. Els dimarts, en teoria, vendran els joves que ja són ben granats, és a dir, a partir de 16 anys més o menys. Els dimecres, en teoria, vendran els més petits i petites. Els dijous, en teoria, vendran l'equip de dones grans, mamas o qüasi. I per acabar la setmana, els divendres, i per suposat en teoria, vendran els nins i nines d'11 a 16 anys més o menys.

La primera sessió que vaig fer, va ser dijous passat. Estava destinada a les dones, però per variar va venir tot el poble. Els varem intentar fer fóra donant-els una pilota per jugar a futbol a una altra banda però encara n'hi va haver que es varen quedar per allà devora. Tenia espectadors, que no hi ha cosa que m'incomodi més quan faig una classe. Les joves que feien la classe mostraven interès, però algunes dificultats alhora de manejar una pilota, normal, ja que havien jugat ben poc a una pilota, i també mostraven una mica de vergonya amb tots els espectadors presents, que a més esclataren a riure quan varem començar a jugar. Més tard, cansats de riure, alguns d'ells, varen voler agafar el rol d'entrenador, i en un moment donat i havia més entrenadors que feien indicacions que no pas alumnes... De cara al proper dijous, els engegaré a tots a pastar fum, i no hi haurà ningú (o si?). Ja vos ho contaré a la propera, que segur que serà millor (o no?).

Una abraçada a tots i a totes i anau pel sol si fa fred, que jo ja aniré per l'ombra!





6 comentaris:

Anònim ha dit...

Pepolas!!
Tu anar tallant arbres, i ben pocs que n'hi deu haver per aquí que facin ombra!!
Què tal majete? Què xulo llegir les teves experiències... i quina enveja!
Per Vic la cosa segueix igual... fa fred, tenim els Pirineus de fons ben nevats (ja hem fet alguna escapadeta més a la neu!), anar treballant, ... però se't troba a faltar. Tot i que haguessis d'estar a la teva illa, es fa estrany que siguis lluny!
Que sàpigues que, tot i que no es comparable amb el que estàs vivint, t'estàs perdent una súpertemporada de futbol. Veus futbol per aquí baix? Planteja-t'ho seriosament, fes un equip com déu mana, algun torneig, i d'aquí a dos dies: Josep Parets, seleccionador de Camerún!! jejejje!
Res maquet! Una abraçada ben grossa de part dels dos!
Fraizen!

28 de gener del 2009, a les 20:17
Anònim ha dit...

ei conco!saps que d'aqui menys d'una setmana seré per Barcelona!!
mos anam dia 5 (dijous)i tornam dia 9 (diumenge).Anam a fer una poc de turismei tambe a veure aquells tios de San Esteba!!
voliem anar a Nuria a veure un poc de neu pero en Guillem vol anar a veure la Pedrera,el parc Güell, etc ja el coneixes!
i despres pasarem el cap de setmana a San Esteba i el diumenge pujarem al Montseny, ara si a veure neu!!!!
vaig que tens uns pocs de problemes amb organització, el que as de fer es abans d'estresarte contar fins a 10 i voras que tot et va molt millor!!

molts de besotes!!!
Cinteta!=D

31 de gener del 2009, a les 11:14
Anònim ha dit...

Hola rei!! m'encanta seguir aquestes ventures, et vaig seguint quan puc i la veritat es que a una li venen ganes de fogir de la ciutat. Estic contenta que les coses t'estiguin anant tant be. Molt important que te quedis amb cada detall del que vius: les olors, els colors, la música del seu sia a dia....tot ben guardat a algun lloc més segur que a la teva cámara de fotos. A més, m'ho hauràs de contar mot be, saps què? estic ficada en una ONG (cerca y lejos) per fer de dentistes i.. ens anem.....trrrrrrrrrrrr....!!!!!.... al Camerun!!!!!!!!!!!! del 15 d'agost al 15 de setebre. Quan em varen dir el destí vaig pensar en tu tot d'una.Ara, d'aqui 4 hores vaig a xerrar amb ells dels tràmits, vacunes,..ect (per cert ja em diràs que tal portes lo dels efectes secundàris). En definitiva que duc unes ganes a sobre de que arribi l'estiu que no ho saps prou..i amb els teus escrits ho podré palpar una mica mes.

Todo pasa y todo queda
Pero lo nuestro es pasar,
Pasar haciendo caminos,
Caminos sobre la mar.
J. Manuel Serrat

una besada,

Sarah

31 de gener del 2009, a les 15:41
Anònim ha dit...

Hola Conco!!!!!!!
Sóc en Josep, és teu fiol, i he tengut s'honor de ser sa entrada número 1000!
Cada dia que escrius i ho llegeisc no me puc aguantar ses rialles ;). Veig que t'ho passes mot bé i estic content. Es nota la teva aussència es horabaixes després de dinar perquè podem veure es dibuixos d'una tonjada sense que haguem de veure es esports de TV3.
Bé com ja t'han dit el Barça no pot anar millor, així que en lloc d'anar a missa te pots escapar a veure els partits XD. Es clar si aquella missionera te deixa (jejeje).
Be cuidet i intenta tornar morenito i sense rastes i trencitas a sa barba.
Bessos Josep :)

31 de gener del 2009, a les 17:20
Anònim ha dit...

bones Conco!!
q tal per allà?¿ Crec que un poc desbaratat=S.
Tots hem petat de riure amb sa teva experència de profe!Sobretot sa que ha rigut mès ha estat mumare.
Nomes de imaginar-te tant estressat... jejeje.
Supos que has sentit el que sent un germà gran quan veu que ses coses no van bé i es seu germà petit fa el que vol pero amb aixo es tasso vessa i hi ha aigua estrès, nervis i molta desesperaciò!!
Bé si aixó ta passat, hauràs après el que sentia(i encara sent) es teu germà gran en Tomeuquan li feies sa punyeta o alguna altre cosa, pro be des errors s'apren o no, Conco?=).
D'aqui t'e dic que t'enyoram molt pero com hauras suposat es qui mes t'enyoren són es padri i sa padrina (q passa una penada per tu). També dir-te q ells, igual q nosaltres, segueixen es bjogg i q el que expliques els hi agrada molt i els conforta un poc saber i tenir alguna cosa de tu,q fariem sense es blogg??No podriem esclafir-nos de riure llegint aixó i les teves experiències i alhora alegrant-mos de que estiguis be i de tenir noticies teves.
Et vull informar de que en Joan ja camina (amb ajuda), pero ja xerra i avui ha caminat un poquet!!!!!! Quina alegria!!Esta fet un homo.
Ja menja de tot sopa, carn, peix patates fregides, i de pure ben poc!! Lo unic que no menja es xocolateque encara no li toca.Jejejeje.
I a mes ja li surten dues dents de baix!!!
Be com hauras comprovat testas perdent alguna cosa perto comparat amb lo teu som noltros es que ms esteim perdent una festassa(o a mitges)!
Be ja te dic adeu, que t'estimam moltíiiiiiiiiiisssssiiiiiimmmmmm i que te cuidis que te vull veure igualet!!!!!
besos i abraçades per a tothom.


Xisca sa teva neboda.=)

31 de gener del 2009, a les 17:54
Anònim ha dit...

Ei com anam? Soc n`Estela, quan de temps oi? He estat bastant liada, perque n`Albert va neixer el passat 10 de març i hem estat amb el proces d`adaptacio que requereix un infant a casa.
He estat llegint les teves aventures, i me pareix que estas fent una feina ben interessant. Anim per continuar endavant.
Una abraçada forta i cuida`t

11 de maig del 2009, a les 10:38

Publica un comentari a l'entrada

Fes un comentari