dimarts, 31 de març del 2009

Hola estimats i estimades!
Com estau tots? Ja deu començar a fer calor per allà dalt, no és vera? Donçs per aquí ja n'esteim fins els nassos! Els mesos de març i abril són els més calurosos de l'any al nord de Camerún, i al migdia no es pot estar defora. Ahir vaig mirar el termòmetre i marcava 42 graus a s'ombra, una cosa normal... Idò amb aquesta calor s'ha d'estar a l'ombra d'un bon arbre, com aquests nins. Eiiiiiiiii! Bon jour! Quin bon rollo!



Jo, com que encanta anar pel sol, passar calor, suar... s'altre dia vaig anar a l'escola de Hodango (a uns 7 km de casa) amb un mobylette, aquest mateix de sa foto.



A l'anada, que és costa per avall tot eren flors i violes, però a l'hora de partir, quan era costa amunt i quan feia més calor, es punyetero no va voler partir! Venga empenyer per amunt i per avall, vaig intentar donar força amb els pedals, després tornar empenyer i després tornar a remar, però no hi va haver manera. Per fer-ho tot encara més còmic, tot això amb tots els nins de la foto que me miraven i reien. Vaig recordar els meus bons 14 anys amb la derby variant, que també li agradava això de no partir! Com que el mobylette també tenia molta calor i li feia peresa dur-me, me va dir: “ara me duràs tu!”.
Queda desmostrat que els mobylettes són igual de caparruts que un ase, quan no volen partir, no parteixen. Idò me va tocar empenyer es bebé, com li diuen aquí, una bona estona, amb un sol de justícia i costa amunt. Menys mal que a mitjan camí, un home molt agut i amb una camioneta me va dur fins a ca nostra a jo i al bebé (mobylette). En arribar a Zamay li vaig dir que li donaria qualque cosa, i ell me va dir: Oh no! Nous sommes ensemble. Aquest home és el jefe!
Vaig anar a l'escola d'aquest poble per fer l'activitat dels contes. Ara vos explicaré el procediment: primer cerc un conta-contes de la zona, i que xerri la mateixa llengua que els nins de l'escola. Aquí hi ha una diversitat lingüística immensa, te mous 5 km i ja xerren una llengua distinta, i només a la província de l'Extrem-Nord hi ha 47 llengües!
Una vegada he trobat la persona que coneix contes tradicionals, vaig a xerrar amb els mestres de l'escola del poble per si volen col·laborar amb la recerca. Si la seva resposta és afirmativa ja quedam per un dia. Vaig a l'escola per què penso que és bo que els nins i nines de les escoles també puguin escoltar els contes, bàsicament per què aquests estàn destinats als més petits, ja que normalment tenen un missatge educatiu. També, de passada conservam aquest patrimoni de la cultura ben viu, encara que de moment no té perill d'extinció, ja que aquí no tenen tele ni ordinadors que els eclipsin l'interès. Fins i tot a vegades són els propis nins els que expliquen els contes. Per això demanam als alumnes de les escoles que també participin demanant a casa alguns contes, i una vegada a l'escola algun voluntari surt a explicar-ne, i després fan un dibuix sintetitzant el que més els ha cridat l'atenció del que han escoltat. A estones he pensat amb en Jordi des Racó amb ses seves Rondalles Mallorquines, o Dominique Noye, un capellà françès que ja va fer el mateix aquí, publicant el llibre “Contes Peuls du Nord-Cameroun. Le menuisier et le cobra” a més de fer una gramàtica del fulfuldé entre altres coses. Però a ells no els arribo ni a la sola de les sabates...


A més d'aquest projecte, ara m'he vist embarcat dins un altre que no tenia previst, però com que he vingut per fer feina, i estic obert a tot no hi ha cap problema. Aquest té relació amb la biblioteca-ludoteca de la comunitat, i m'han encomanat fer una programació destinada a infants de 3 a 6 anys més o menys.
Hi van dos pics per semana, dues hores cada sessió. En aquestes sessions, en Simon, el monitor els ensenya per exemple a contar fins a 10, a dir alguna cosa en françès tot cantant i mirant un dibuix, com: LA MAMA PORTE LE BEBÉ SUR LE DO! o a dir els colors en françès.


Està bé, però la metodologia és molt dirigida, i sempre fan el mateix, sense deixar volar la imaginació, ni manipular coses ni sense contacte ni observació de l'entorn. No estan gens habituats a fer coses ni amb colors, ni amb tisores, ni a dibuixar...
Però jo tampoc no estic gaire habituat a fer coses en aquestes edats... Per això he demanat consell a dues bones amigues i grans professores, que m'han estat de gran ajuda donant-me unes quantes idees. Moltes gràcies Anna de Perafita i Assumpta mare de l'Isma!
El que farem serà treballar amb coses que els envolta, com per exemple el cos humà, els arbres, les fulles, els animals... però tot manipulant-ho. Començarem amb les fulles, i de moment tinc pensat sortir a passejar amb els infants a observar-ne i recollir-ne, per després fer tallers amb elles. Els tallers seran, per exemple un mural d'un gran arbre, classificar-les, conèixer el nom dels arbres...
De passada assessoraré amb el poc que sé al Simón, per què una vegada jo torni a casa, ell pugui continuar amb el projecte, per això li deixaré preparades algunes unitats que estic preparant.
Alhora d'utilitzar material, mirarem de reciclar el màxim possible, ja que no és qüestió d'agafar l'hàbit d'utilitzar molt de material, quan estan tan habituats a reutilitzar o reciclar. Per exemple, per fer el mural, en lloc d'utilitzar un gran paper, utilitzarem el paper de sacs de ciment que utilitzem per fer els pous. Aquí a la foto podeu veure que a les escoles per fer les activitats de classe cada un té una pissarreta i un guix per anar fent, d'aquesta manera estalvien mooolt de paper.

El alguns aspectes, els mestr@s d'europa podríem de prendre nota de les escoles d'aquí. Sempre tenim alguna cosa nova a aprendre. Un dia en Joanot me va dir que la manca de recursos aguditza l'enginy, i tenia raó.
Jo personalment estic molt bé, i com podeu veure molt enfeinat, però a estones la llunyania de casa fa que m'anyori una mica. Menys mal que aquí tenc sa tia Joana, amb qui a vegades viatgem a Mallorca tot xerrant de sa família o del camp. Per exemple deim: mumpare i el tio Tomeu ja deuen haver fet el planter de tomatigueres? els ametllers ja deuen començar a treure ametlons! com li haurà anat l'operació a mumare? n'Oleguer ja camina! com deu dur s'exàmen es padrí jove?, hi haurà albercocs enguany, o serà com fa dos anys, que no en varen treure ni un? els meus amics ara deuen estar de festa i jo ja som a jeure! entre altres coses.
Dilluns passat va ser el meu aniversari, i ho celebràrem com toca: un gran sopar, amb regals i cervessa i tot! Me regalaren una tela per fer una camisa i uns pantalons, una llibreta i una cartereta de pell, però sobretot la bona companyia! Aquí teniu un parell de fotos que ho testimonien. No vos asusteu amb els cabells que duc! Sa tia ja m'ha fet una bona tallada i ja no asusto als altres.


Ah! i va ser una sorpresa veure un comentari d'una persona que no conec, però que va seguint el blog. Anna, aquí tens el meu mail, i així t'ajudaré amb el que pugui, encara que no serà gaire ja que pel sud no hi he estat gens (de moment!), i no ho conec gaire. Faré el que podré. josep.parets@gmail.com
Una abraçada ben grossa a tots i a totes, disfrutau de la primavera i del bon temps que ja deu haver arribat, i si veieu un mobylette li pegau una cossa de part meva!
Me'n vaig amb aquesta frase, que quan la vaig llegir me va fer reflexionar sobre que fer amb la vida que tenim la sort de gaudir:
“La llibertat no és l'absència de compromisos, sinó la capacitat de triar el que és millor per a mi.”

10 comentaris:

gafón ha dit...

josep, tito, veig que estas molt bé i que tot te va igual que com estàs, encara no has vist lleons? pensa en s'aposta que vaig fer, ara ja has anat amb es mobylette, ja nomes falta es lleó,jeje. Bueno, aquí ara torna a ploure, peró es dia que se posi a fer calor mos estimarem més estar allà on ets tu. Una abraçada i fes bonda!!

31 de març del 2009, a les 13:53
Anònim ha dit...

Hola,que bo lo del mobylette!!Se cert que a tu no et feia gaire gracia i degueren baixar tots els sants ja ja.Aqui ja hi ha ametlons i molt bons,aquesta setmana plo pero vendra es bon temps.Una abraçada desde Santa Eugenia

31 de març del 2009, a les 16:22
Anònim ha dit...

Hola guapo!! ja veig que vares celebrar l'aniversari com toca, de ben segur que aquest no l'oblidaràs!!Res, només dir-te per mil.lèsima vegada que m'encanta el blog i tot el que fas, de veres que t'estàs carregant d'experiències..és enriquidor llegir-te, a més es com si ho estiguessis contant, de manera natural, no sé, m'encanta!!
Bueno nin, esper que te seguesqui anant tan bé com fins ara i per descontat t'aniré seguint al blog!!
Per aqui també se t'enyora...
Un beso gros i cuida't molt!!!
muuaaaaaaa
katipetita

3 d’abril del 2009, a les 19:14
Anònim ha dit...

hola noi,
que bo llegir-te de nou, en el blog!
Transmets molt més del que tu pots imaginar. Gràcies pel teu testimoni..., és ferm de veres.
Segueixes fent-me molta enveja... que ho sàpigues!
Gaudeix tan com puguis del que estàs visquent.
Estic a la teva disposició per si et puc ajudar en alguna cosa.

Una abraçada des d'Igualada.

Assumpta (mama de ja saps qui)

4 d’abril del 2009, a les 12:35
Anònim ha dit...

Hola Josep: què vaig riure amb la teva darrera experiència. Mira que en tenia ben poques de ganes de riure amb so mal d'orella que tenia. Però, la teva aventura per uns instants el me va fer oblidar.
Les fotografies són fantàstiques, els colors, la llum... Em recordaven molt al video de "la idea de Binta", sobretot, les de l'escola. Aquell nin, tot concentrat i ple de pols, m'encanta. Ja ets tot un professional de la fotografia.
Quin goig que de tant en tant ens facis aquests regals: els escrits, les imatges que els acompanyen i, sobretot, veure't a tu i a sa tia Joana. Gràcies Josep.
Per molts d'anys. Et desig molts d'aniversaris tan especials o més que aquest.
Una abraçada ben grossa als dos.
Vos estimam, Catalina

5 d’abril del 2009, a les 17:32
Anònim ha dit...

moolts d'anys endarrerits pel sant i pels anys, josep!!
es un gust llegir-te, pensar-te i imaginar-te.
pentura el cami de miques de pa encara no esta del tot dibuixat, crec que no fa falta, just anar de bocinada en bocinada assaborint-les be...
un gust aprendre de tu.
fins aviat
una seguidora

7 d’abril del 2009, a les 16:48
Anònim ha dit...

Hola! m'agrada veure que et surten les coses be, he rigut molt amb lo de la mobilete. Em fas molta enveja, les fotos son precioses (em quet amb la del nin enpolcinat y ben concentrat). 45º a s'ombra, quina sauna! sa veritat es que moltes ONG no van a l'africa l'Agost per les altes temperatures. Es per això i altres fets que al final acab anant a Guatemala i no al Camerun ( l'Àfrica en tirava molt més però be...)
Anims desde sa roqueta amb els progectes que vas tenguent, ambicions i més..
i per acabar una altre frase per tu:
No desesperis, ni tan sols per el fet de que res desespera. Quan tot sembla acabat, sorgeixen noves forçes. Això s'ignifica que vius. (Kafka)

Sarah

8 d’abril del 2009, a les 20:42
Bernat Gelabert ha dit...

Ei Josep! Ànims que sa feina q estan fent és molt bona! Segur q agafaras una experiència que molts de mestres no tendrem mai.
1 aferrada des de santa MAria!

10 d’abril del 2009, a les 13:25
Tineta ha dit...

Quina enveja cada un dels relats...

Te seguesc...

Cristineta

16 d’abril del 2009, a les 7:56

Publica un comentari a l'entrada

Fes un comentari