dissabte, 14 de març de 2009

Molt bones a tots i a totes!!

El temps passa molt aviat, pareix que fa dos dies que vaig arribar, però deu ni dó, ja fa dos mesos! Han passat molt ràpid, però si m'atur a pensar veig que m'han passat moltes coses, i també que he evolucionat respecte al principi.
De cada cop vaig tenint més amics, més coneguts: per exemple, a Mokolo (a uns 20 KM del poble), on hi vaig per connectar-me a l'internet, he fet alguns coneguts africans i també alguns d'europeus: uns nord-americans, dos canadencs, una francesa, un grup d'italianes... encara no sé per on parar! jaja. D'aquests la majoria fan un període de voluntariat amb distintes organitzacions. Per suposat que el grup més nombrós d'amics són els d'aquí, de Zamay, de Mokolo o de Mekelek, un petit poble molt guapo, a la montanya a una hora a peu de ca nostra, ja que en cotxe no s'hi pot arribar. Allà he fet algunes col·laboracions recíproques amb l'escola. Jo hi vaig els dimarts per fer Educació Física amb els alumnes, i en Joseph, el mestre de l'escola ha col·laborat amb la recerca de contes tradicionals. De moment en tinc 4, dels quals dos els va contar un home gran, un el president de l'associació escolar i l'últim un alumne, que se va oferir voluntari per contar-lo, i és curiós que el més divertit, més bo i que m'ha agradat més ha estat el del nin. Bé, tot això me pareix que ho explicaré en el proper escrit, ja que se mereix un capítol especial.
La vida continua i el temps passa sense aturar-se, per això pens que encara me queda molt per fer i no és qüestió de fer es beneit. De cada cop tinc l'agenda més ocupada: que sí les activitats d'Educació Física, que sí he d'anar fins a Hodango, Mekelek, Mouda per fer la recerca de contes amb les escoles... hauré de comprar una agenda per planificar-me per què no me'n record de tot. El més bo de tot és que m'agrada el que faig, que més puc demanar!
De cada cop vaig coneixent més racons, de Zamay, dels seus voltants, o bé de ben lluny, i a poc a poc, vaig coneixent la seva forma de vida. És molt guapo veure com tots els pobles tenen la costum de fer algunes feines del camp tots junts, ajudant-se els uns als altres. Vaig veure aquesta costum un dia que vaig anar amb na Ximena i en Samuel (l'infermer de Zamay, i també col·lega) a un poble molt petit a uns 20 KM de casa, anomenat Udagaza, per veure les condicions de seguretat d'un pou. Donçs aquell dia hi havia la mitat del poble damunt una era i batien el mil. És tot un espectacle, ja que per fer més bona de dur la feina ho fan a la manera africana; cantant, fent els moviments amb ritme i, durant les pauses per descansar, bevent bilbil (la cervessa de mil típica de l'Extrem-Nord de Camerún). De la feina del camp en fan una festa, més o menys com noltros fa molts d'anys a alguns pobles de Mallorca, i que algunes encara continuen, però amb la diferència que ells treballen de veres, i nosaltres feim festa, però fer feina al camp no gaire, bé, exceptuant mumpare, el tio Pep o el tio Tomeu, que aquests en saben una estona.
A la comunitat ens ha arribat un nou membre; és una missionera de l'Índia, molt alegre, se duu be amb tots, però no xerra gaire, ja que coneix menys els francès que jo, i degut a que sóc gairebé l'única persona que xerra anglès, he hagut de treure la meva part anglesa de dins meu, i m'és super difícil! Mira que abans de venir me'n desfeia amb aquesta llengua, però ara només pens en francès, i per parlar en anglès primer pens en català lo que he dir, després ho tradueixo al francès per després tornar a traduir, aquest cop a l'anglès, uuuuufffff quins embulls! i una vegada fet tot aquest esforç mental i m'escolt a jo mateix me'n adon que la meitat de paraules les he dites en francès pensant que són angleses! Hauré de practicar, però almenys me servirà d'alguna cosa, n'est pas?
Bé, fins aquí les meves novetats. Esper que no vos hagi avorrit gaire amb les meves historietes.
Gràcies Catalina, Jacinta, Cati, mare de l'Isma... per els comentaris que m'heu anat deixant. Són molt guapos i m'animen molt. Una besada ben grossa per vosaltres, i també a mumpare, mumare, família, amics, amigues, coneguts...
Fins la propera!



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei! M'he llegit una bona estona aquest raconet i m'he emocionat i tot! Només et puc donar molts d'ànims i que, en certa manera fins i tot, em fan enveja totes aquestes experiències que vius.

De veres, una abraçada ben forta!

Albert Riutort

15 de març de 2009, a les 22:01
Anònim ha dit...

Hola Josep! veig que estas molt be! De veres que ja tenc ganes de que s'acabi aquest curç i tastar l'Àfrica. Ara d'examens i cap a s'illeta. Que gratificant es fer el que t'agrada, ensenyar i mes a al.lots que, mes que retiscents a segons quines activitats (com deies) crec que es mes una qüestió de por, front el que no coneixen o controlen. Supòs que jugar a pilota amb alguna altre part que no sigui el peu per ells deu ser mostrar les seves vulnerabilitats als companys, acceptar que poden quedar en evidència i això a ningú li agrada massa no?. El més important y més guapo es que els hi segueixis mostrant el que saps i tu, ja que tens la oportunitat, aprenguis molt d'ells també. Que ens ensenyin a tots a ser més independents del temps!

una besada

Sarah

15 de març de 2009, a les 23:11
assumpta ha dit...

ei Pep! ja m'enyorava de llegir-te.
Segueixo pensant que em fas delir molt i molt... Tant que m'estic plantejant, força seriosament, de demanar-te si hi hauria un lloc per a mi on estàs tu.
M'agradaria poder viure una experiència com la que estàs visquent, malgrat ser una mica (molt, massa) gran per embarcar-me en una aventura així.
El que escrius em sedueix no saps fins a quin punt. I des que vaig començar a llegir-te, que no penso en altra cosa. En marxar i fer alguna cosa que realment valgui la pena, com la que tu estàs fent.
Molts ànims, Pep!! Segueix sabent-te acompanyat i admirat pels que ens hem quedat aquí llegint-te i valorant molt la tasca que duus a terme en terres llunyanes.
Una abraçada igualadina (que potser no és tan dolça com les mallorquines però... és feta amb moltes ganes)

Assumpta ( la mare de l'Isma)

17 de març de 2009, a les 22:37
Anònim ha dit...

CONCO!!
MOLTS D'ANYS per ahir i MOLTS D'ANYS per diumenge!!
vaig que tot et va molt be i que disfrutes fent ho, estic super contenta d'això!
per aqui tot molt be!les notes tambe han anat molt be!
per sa familia tot molt be!
be no se si ho saps pero jo to dic:
ek madrid està fora de ses Champions, va caure eliminat per...(no me record)i ha fitxat a dos xinos: "xin xampionx" i "xin copa" jejeje xD
i ara queda el villareal i el barça que jugara contra el valler de munich!he pensat que te agraderia saber-ho, be del mallorca no et dic res xk esta a zona de descent...
be conco et deix!
molts de besos molts grossos!
t'enyoram cada un poc mes!
cinta!

20 de març de 2009, a les 17:20

Publica un comentari a l'entrada

Fes un comentari