josep a camerun

Molt bones a tots i a totes!!

El temps passa molt aviat, pareix que fa dos dies que vaig arribar, però deu ni dó, ja fa dos mesos! Han passat molt ràpid, però si m'atur a pensar veig que m'han passat moltes coses, i també que he evolucionat respecte al principi.
De cada cop vaig tenint més amics, més coneguts: per exemple, a Mokolo (a uns 20 KM del poble), on hi vaig per connectar-me a l'internet, he fet alguns coneguts africans i també alguns d'europeus: uns nord-americans, dos canadencs, una francesa, un grup d'italianes... encara no sé per on parar! jaja. D'aquests la majoria fan un període de voluntariat amb distintes organitzacions. Per suposat que el grup més nombrós d'amics són els d'aquí, de Zamay, de Mokolo o de Mekelek, un petit poble molt guapo, a la montanya a una hora a peu de ca nostra, ja que en cotxe no s'hi pot arribar. Allà he fet algunes col·laboracions recíproques amb l'escola. Jo hi vaig els dimarts per fer Educació Física amb els alumnes, i en Joseph, el mestre de l'escola ha col·laborat amb la recerca de contes tradicionals. De moment en tinc 4, dels quals dos els va contar un home gran, un el president de l'associació escolar i l'últim un alumne, que se va oferir voluntari per contar-lo, i és curiós que el més divertit, més bo i que m'ha agradat més ha estat el del nin. Bé, tot això me pareix que ho explicaré en el proper escrit, ja que se mereix un capítol especial.
La vida continua i el temps passa sense aturar-se, per això pens que encara me queda molt per fer i no és qüestió de fer es beneit. De cada cop tinc l'agenda més ocupada: que sí les activitats d'Educació Física, que sí he d'anar fins a Hodango, Mekelek, Mouda per fer la recerca de contes amb les escoles... hauré de comprar una agenda per planificar-me per què no me'n record de tot. El més bo de tot és que m'agrada el que faig, que més puc demanar!
De cada cop vaig coneixent més racons, de Zamay, dels seus voltants, o bé de ben lluny, i a poc a poc, vaig coneixent la seva forma de vida. És molt guapo veure com tots els pobles tenen la costum de fer algunes feines del camp tots junts, ajudant-se els uns als altres. Vaig veure aquesta costum un dia que vaig anar amb na Ximena i en Samuel (l'infermer de Zamay, i també col·lega) a un poble molt petit a uns 20 KM de casa, anomenat Udagaza, per veure les condicions de seguretat d'un pou. Donçs aquell dia hi havia la mitat del poble damunt una era i batien el mil. És tot un espectacle, ja que per fer més bona de dur la feina ho fan a la manera africana; cantant, fent els moviments amb ritme i, durant les pauses per descansar, bevent bilbil (la cervessa de mil típica de l'Extrem-Nord de Camerún). De la feina del camp en fan una festa, més o menys com noltros fa molts d'anys a alguns pobles de Mallorca, i que algunes encara continuen, però amb la diferència que ells treballen de veres, i nosaltres feim festa, però fer feina al camp no gaire, bé, exceptuant mumpare, el tio Pep o el tio Tomeu, que aquests en saben una estona.
A la comunitat ens ha arribat un nou membre; és una missionera de l'Índia, molt alegre, se duu be amb tots, però no xerra gaire, ja que coneix menys els francès que jo, i degut a que sóc gairebé l'única persona que xerra anglès, he hagut de treure la meva part anglesa de dins meu, i m'és super difícil! Mira que abans de venir me'n desfeia amb aquesta llengua, però ara només pens en francès, i per parlar en anglès primer pens en català lo que he dir, després ho tradueixo al francès per després tornar a traduir, aquest cop a l'anglès, uuuuufffff quins embulls! i una vegada fet tot aquest esforç mental i m'escolt a jo mateix me'n adon que la meitat de paraules les he dites en francès pensant que són angleses! Hauré de practicar, però almenys me servirà d'alguna cosa, n'est pas?
Bé, fins aquí les meves novetats. Esper que no vos hagi avorrit gaire amb les meves historietes.
Gràcies Catalina, Jacinta, Cati, mare de l'Isma... per els comentaris que m'heu anat deixant. Són molt guapos i m'animen molt. Una besada ben grossa per vosaltres, i també a mumpare, mumare, família, amics, amigues, coneguts...
Fins la propera!